Si una cosa ha de tenir un polític és responsabilitat. Entesa aquesta al marge dels propis encertsa i dels propis errors. Entesa doncs, com una cosa inherent al càrrec, que ve donada per aquest i que s'ha d'exercir passi el que passi, en els bons i en els mals moments.
No és el cas de la ministra de foment Magdalena Álvarez, confirmada en el càrrec per a la legislatura que ara comença. Potser és difícil posar en dubte la seva gestió, si és que entenem aquesta pel nombre de quilómetres d'autovia i alta velocitat construïts els darrers quatre anys. Però la gestió d'un/a ministre/a crec que va molt més enllà. I és aquí on entra la responsabilitat. Sóc conscient, com la majoria de gent, que la senyora Álvarez no és la culpable del caos de les rodalies i del retard de l'AVE, sinó que tot això ve per una manca d'inversions i previsió dels darrers governs. Però això no treu que en un moment de crisi, la responsabilitat del que passi l'hagi d'assumir el ministre de torn. I Magadalena Álvarez no va respondre com debia. No va saber fer front a un problema que va afectar a milers i milers de catalans. Fos o no fos culpa seva, si que era la seva responsabiltat. I no va saber fer-hi front. Senzillament per això es mereixia NO seguir al Consell de Ministres.
