Fa poc més d'una setmana, un jutge decidia segrestar la publicació de la revista satírica "El Jueves", ja que considerava que la caricatura dels prínceps d'Astúries ofenia la monarquia espanyola. La polèmica no ha estat poca, ja que la sentència judicial gira al voltant de la llibertat d'expressió, l'estat de la nostra democràcia, la intimitat i, fins i tot, els privilegis de la família reial.
No deixa de ser paradoxal que un DIBUIX dels prínceps sigui censurat i multat, mentre que la premsa color-rosa-podrit publica setmana rere setmana fotografies de la suposada intimitat dels personatges "famosos" del país. La mateixa setmana, les televisions públiques i privades es passaven diverses lleis i normatives "pel forro". Bon exemple és l'horari de protecció de menors, substituït dia si dia també pel morbo de la violència gratuïta. La vulneració de la llei per part del poderós lobby televisiu no importa al cavernícola jutge, no passa el mateix amb la revista "El Jueves", que per començar, jo crec que no ha passat el límit legislatiu.
Tornant al tema monàrquic, tinc l'esperança que la grisa sentència obri els ulls d'aquella majoria que encara veu en el Rei la legitimitat democràtica. Ja va sent hora que dita majoria entengui d'una vegada que el poder emana i recau en el poble, no en una família arribada al tron l'any 1714. Al marge de la discussió política sobre la monarquia o la República, i assumint que aquesta segona és difícil d'aconseguir, hauriem d'avançar cap a la igualtat real de tots els ciutadans/es. En aquest país la família reial és tractada encara amb una certa submissió i reverència. Quants insults, quantes agressions verbals, quantes ingúries ha sofert el president del Govern? Quantes han estat motiu d'una sentència judicial, d'un segrest? Si el tractament de la família reial fos aplicable a tothom (per exemple, la classe política) la COPE o Libertad Digital faria mesos que estarien tancades.
No deixa de ser paradoxal que un DIBUIX dels prínceps sigui censurat i multat, mentre que la premsa color-rosa-podrit publica setmana rere setmana fotografies de la suposada intimitat dels personatges "famosos" del país. La mateixa setmana, les televisions públiques i privades es passaven diverses lleis i normatives "pel forro". Bon exemple és l'horari de protecció de menors, substituït dia si dia també pel morbo de la violència gratuïta. La vulneració de la llei per part del poderós lobby televisiu no importa al cavernícola jutge, no passa el mateix amb la revista "El Jueves", que per començar, jo crec que no ha passat el límit legislatiu.
Tornant al tema monàrquic, tinc l'esperança que la grisa sentència obri els ulls d'aquella majoria que encara veu en el Rei la legitimitat democràtica. Ja va sent hora que dita majoria entengui d'una vegada que el poder emana i recau en el poble, no en una família arribada al tron l'any 1714. Al marge de la discussió política sobre la monarquia o la República, i assumint que aquesta segona és difícil d'aconseguir, hauriem d'avançar cap a la igualtat real de tots els ciutadans/es. En aquest país la família reial és tractada encara amb una certa submissió i reverència. Quants insults, quantes agressions verbals, quantes ingúries ha sofert el president del Govern? Quantes han estat motiu d'una sentència judicial, d'un segrest? Si el tractament de la família reial fos aplicable a tothom (per exemple, la classe política) la COPE o Libertad Digital faria mesos que estarien tancades.