Catalunya és un país de bojos. Un país en que l'eix del conflicte social no existeix i l'únic focus de debat ha esdevingut l'eix nacional. Alguna cosa ha fet malament l'esquerra d'aquest país. Què?
L'altre dia, 7 d'octubre, vaig assistir a la manifestació per un treball digne convocada pels principals sindicats del país. Hi havia unes 3.000 persones. Sens dubte, una mala xifra que ha de donar lloc a l'autocrítica i a la reflexió de tots aquells que militem en organitzacions de caràcter progressista. I ha de donar lloc a l'autocrítica perquè l'esquerra social s'ha demostrat incapaç de convocar una gran mobilització des de fa molt de temps. Quants anys fa que l'esquerra no protagonitza una gran manifestació? Crec que fa uns 5 anys. Pot haver influït el fet que en aquest període de temps l'esquerra política ha conquerit el Govern de la Generalitat i el de l'Estat. Però la realitat és que en aquests anys, s'han succeït al món i al nostre país una série de fets que no han tingut resposta per part de les organitzacions polítiques i socials que ens representen.
Mentre l'esquerra ha governat d'una manera políticament correcta, sense molestar ningú, aprovant les coses mitjançant pactes i comissions inútils, la dreta mediàtica (en aquest cas la catalana) no ha perdut el temps. Ha guanyat el carrer, el discurs i l'eix de debat principal. Ha fet desaparèixer de l'agenda totes aquelles qüestions que no tenen a veure amb el fet nacional. O les ha transformat. Tota una obra d'art. Com ara la manifestació de l'1 de desembre del 2007. Impresionant la manera com van capgirar un tema com els problemes de rodalies. I amb quina poca vergonya! Els senyors Laporta, Pujol, Heribert Barrera, Rigol...etc. portant una pancarta per reivindicar millores a la xarxa ferroviària (que segons ells només vindran si Catalunya és independent, o respectada com a "nació"). Curiós. Més que res, perquè aquests senyors no han agafat un tren en la seva vida. Però és igual, no es tractava d'un conflicte social sinó nacional. O això ens han fet creure.
I mentrestant que ha fet l'esquerra? Deixar que aquesta gent prengui el carrer. Perdre la iniciativa social i política. I, sobretot, perdre l'agenda mediàtica i institucional. L'ha perdut o l'ha cedit als poders fàctics del país, emparats en el famós dret a decidir. L'esquerra està desorientada, a Catalunya, a Espanya i a Europa. En aquest temps de crisi, en què s'ha demostrat l'hegemonia d'un model neoliberal esgotat, l'esquerra no és capaç de donar una resposta clara, unitària i contundent. Ara més que mai és necessari recuperar espais de debat i tribunes mediàtiques des d'on promocionar el projecte que l'esquerra té per Catalunya i el món. Perquè de projecte, en tenim, per molt que alguns no es cansin de repetir que no. Hem d'aprofitar aquest moment per desenvolupar el nostre model econòmic i social.
Però això, només serà possible si els líders d'aquesta esquerra s'ho creuen. I, em sembla, que serà difícil. Al final, pactarem la comèdia del finançament, farem una festa, i ens podrem penjar la medalla del mèrit patriota. Però Catalunya seguirà patint i l'esquerra badant.
