Fa poc més d'una setmana, un jutge decidia segrestar la publicació de la revista satírica "El Jueves", ja que considerava que la caricatura dels prínceps d'Astúries ofenia la monarquia espanyola. La polèmica no ha estat poca, ja que la sentència judicial gira al voltant de la llibertat d'expressió, l'estat de la nostra democràcia, la intimitat i, fins i tot, els privilegis de la família reial.
No deixa de ser paradoxal que un DIBUIX dels prínceps sigui censurat i multat, mentre que la premsa color-rosa-podrit publica setmana rere setmana fotografies de la suposada intimitat dels personatges "famosos" del país. La mateixa setmana, les televisions públiques i privades es passaven diverses lleis i normatives "pel forro". Bon exemple és l'horari de protecció de menors, substituït dia si dia també pel morbo de la violència gratuïta. La vulneració de la llei per part del poderós lobby televisiu no importa al cavernícola jutge, no passa el mateix amb la revista "El Jueves", que per començar, jo crec que no ha passat el límit legislatiu.
Tornant al tema monàrquic, tinc l'esperança que la grisa sentència obri els ulls d'aquella majoria que encara veu en el Rei la legitimitat democràtica. Ja va sent hora que dita majoria entengui d'una vegada que el poder emana i recau en el poble, no en una família arribada al tron l'any 1714. Al marge de la discussió política sobre la monarquia o la República, i assumint que aquesta segona és difícil d'aconseguir, hauriem d'avançar cap a la igualtat real de tots els ciutadans/es. En aquest país la família reial és tractada encara amb una certa submissió i reverència. Quants insults, quantes agressions verbals, quantes ingúries ha sofert el president del Govern? Quantes han estat motiu d'una sentència judicial, d'un segrest? Si el tractament de la família reial fos aplicable a tothom (per exemple, la classe política) la COPE o Libertad Digital faria mesos que estarien tancades.
No deixa de ser paradoxal que un DIBUIX dels prínceps sigui censurat i multat, mentre que la premsa color-rosa-podrit publica setmana rere setmana fotografies de la suposada intimitat dels personatges "famosos" del país. La mateixa setmana, les televisions públiques i privades es passaven diverses lleis i normatives "pel forro". Bon exemple és l'horari de protecció de menors, substituït dia si dia també pel morbo de la violència gratuïta. La vulneració de la llei per part del poderós lobby televisiu no importa al cavernícola jutge, no passa el mateix amb la revista "El Jueves", que per començar, jo crec que no ha passat el límit legislatiu.
Tornant al tema monàrquic, tinc l'esperança que la grisa sentència obri els ulls d'aquella majoria que encara veu en el Rei la legitimitat democràtica. Ja va sent hora que dita majoria entengui d'una vegada que el poder emana i recau en el poble, no en una família arribada al tron l'any 1714. Al marge de la discussió política sobre la monarquia o la República, i assumint que aquesta segona és difícil d'aconseguir, hauriem d'avançar cap a la igualtat real de tots els ciutadans/es. En aquest país la família reial és tractada encara amb una certa submissió i reverència. Quants insults, quantes agressions verbals, quantes ingúries ha sofert el president del Govern? Quantes han estat motiu d'una sentència judicial, d'un segrest? Si el tractament de la família reial fos aplicable a tothom (per exemple, la classe política) la COPE o Libertad Digital faria mesos que estarien tancades.
2 comentarios:
Sí, una mica el problema és el que comentava el carles, mentres la familia sigui REIAL és lògic que se la respecti i per tant que es prohibeixin els insults.
Per mi, per tant, ha fet prou bé el jutge.
I sino pregunteu a la compta bancaria deljueves, hahaha.
Poca broma.
El problema és que la familia reial no hauria de ser RES més que una familia més. i aleshores, ni hi hauria interès per ridiculitzarla ni, en cas que algu ho fes, seria cap problema.
Tinc un dubte per cert, sobre la mesura que ha près el citadissim jutge.
Un jutge encara que pensi que una cosa està mal feta i vulgui (en aquest cas) prohibirla, no ha de pensar en les conseqüències que tindran el seus actes?
Penso jo, que si fos de la familia reial (deu no ho vulgui) no em faria gaire gràcia que per culpa d'un jutge amb afany de protagonisme tota espanya es posés a discutir si és bo o dolent que surti jo i la meva dona amb la postureta, sobretot tenint en compte que si el jutge en qüestió s'hagués dedicat a assumptes més importants, la sàtira l'haurien vist quatre gats i no hauria estat debat public durant noséquantemps.
Com és la proba el teu blog.
Víctor, cada cop que llegeixo el teu blog amb fons negre t'estic fent un favor i dels grossos.
Afortunadament des d'on escric el comentari hi ha fons blanc.
Dic afortunadament per tu, perquè sino no escriruria!
Vinga, molt bo el post, però una mica mediatic, només et falta feer-ne un de l'apagada...xD
Bones Víctor!!
Com va tot? Espero que les vacances vagin molt bé!
Esta molt bé el blog. Si vols visita el meu, no és tan de caire d'opinió política però és força xulo!!
Que vagi tot molt bé!!
Publicar un comentario