UPEC, primer dia: la indefinició de l'esquerra.

Avui ha tingut lloc la primera jornada de laUniversitat Progressista d'Estiu. Ahir, però, es va fer la inauguració a càrrec de Vicenç Navarro i Rosa Regàs, amb una conferència que portava per títol "Els reptes de l'esquerra en un món globalitzat". Doncs bé, la directora de la Biblioteca Nacional va apuntar com un dels reptes més importants la "unitat de l'esquerra". Entenem, unitat d'actuació i estratègia amb un discurs clar i definit, amb espai per a un imprescindible i necessari debat. L'esquerra, doncs, ha de plantejar uns objectius socials capaços de donar resposta a les inquietuds de tota la població.

El repte que plantejava Rosa Regàs serà difícil d'assolir. Avui, en la primera taula rodona sobre immigració i multiculturalitat ja s'ha vist la primera gran indefinició de l'esquerra europea. Parlem del tema de la "multiculturalitat" i el "laïcisme". Trobem dos grans blocs contraposats, que són els següents:

- La "interculturalitat" amb un suposat respecte: aquesta postura ha estat defensada pel diputat socialista Mohamed Chaib, fent-se portaveu de les reivindicacions i propostes d'organismes com el Consell Islàmic de Catalunya. Ha definit la "interculturalitat" com a model a desenvolupar a Catalunya, en contraposició a la "multiculturalitat" establerta a la resta de països europeus, i que tothom sap com ha acabat. Una interculturalitat basada en la convivència i el respecte cap a totes les cultures, valors, religions...Diguem-li com vulgueu, però aquí tenim el primer problema. Què entén l'esquerra com a CULTURA? On està el límit entre la religió i les costums socials? On està el límit entre el que diu la cultura i el que ha imposat una èlit? Són els drets universals part de la nostra Cultura? Cal un debat profund per definir tots aquests termes, i em torno a referir a l'escriptora Rosa Regàs quan ahir va dir: "quan el nacionalisme, la religió o les costums personals passen davant de les idees, es produeix el fonamentalisme". Mohamed Chaib veu obvi que de la mateixa manera que l'església catòlica rep subvencions públiques, així sigui amb la resta de confessions religioses. Jo veig més obvi que cap confessió religiosa rebi diners públics, i que les creences quedin reservades a l'àmbit estrictament privat.

- Laïcitat radical. Aquesta postura ha estat defensada pel president de la Fundació Ferrer i Guardia, en Jordi Serrano. Les seves opinions s'assemblen molt a les expressades habitualment per la pseudo-periodista Pilar Rahola o la feminista de la "vieja escuela" Lidia Falcón. El ponent ha defensat la prohibició del vel (i la resta d'elelments religiosos) de la vida pública, i ha criticat la doble barra de mesura que l'esquerra ha aplicat: una amb el catolicisme i una altra amb l'islamisme, segons ell, aquesta actitud demostra o "paternalisme ranci o racisme latent".

Els que em coneixen saben del meu ateïsme i del meu laicisme militant. Avui però, el debat ha donat per pensar, i he trobat que a l'AJEC tenim un buit ideològic sobre aquest tema. És conegut el nostre lema "escola pública, laica i de qualitat". Sempre ens hem referit a la laicitat com una crítica als privilegis de la Conferència Episcopal en matèria educativa, però davant la nova realitat, quina postura hem d'adoptar? Jo sincerament, no ho sé. Encara no tinc una posició definida sobre la prohibició del vel a les escoles. Crec però, que l'esquerra catalana ha de trobar un punt de trobada entre les dues postures, la del M. Chaib i la del J. Serrano. Una cosa tinc molt clara: la religió, qualsevol religió, ha de quedar reservada a l'àmbit privat, i cap ha de rebre subvencions públiques. La religió ha de sortir per sempre de l'escola, i no ha de tornar-hi mai, ni en forma catòlica ni en forma musulmana. La solució no és ampliar els "beneficis" o "privilegis" a totes les confessions, sinó equiparant-les totes al nivell que es mereixen.