Si una cosa ha de tenir un polític és responsabilitat. Entesa aquesta al marge dels propis encertsa i dels propis errors. Entesa doncs, com una cosa inherent al càrrec, que ve donada per aquest i que s'ha d'exercir passi el que passi, en els bons i en els mals moments.
No és el cas de la ministra de foment Magdalena Álvarez, confirmada en el càrrec per a la legislatura que ara comença. Potser és difícil posar en dubte la seva gestió, si és que entenem aquesta pel nombre de quilómetres d'autovia i alta velocitat construïts els darrers quatre anys. Però la gestió d'un/a ministre/a crec que va molt més enllà. I és aquí on entra la responsabilitat. Sóc conscient, com la majoria de gent, que la senyora Álvarez no és la culpable del caos de les rodalies i del retard de l'AVE, sinó que tot això ve per una manca d'inversions i previsió dels darrers governs. Però això no treu que en un moment de crisi, la responsabilitat del que passi l'hagi d'assumir el ministre de torn. I Magadalena Álvarez no va respondre com debia. No va saber fer front a un problema que va afectar a milers i milers de catalans. Fos o no fos culpa seva, si que era la seva responsabiltat. I no va saber fer-hi front. Senzillament per això es mereixia NO seguir al Consell de Ministres.
2 comentarios:
Victor, el comentari (?) de tygogal sembla sospitós. Si no saps qui es, elimina’l.
El defecte que jo li trobo a la Magdalena Alvarez, es el de parlar massa i, en certa manera, amb "xuleria".
Aquest tipus d'actuació verbal no desperta massa simpaties precisament, si no tot el contrari.
Aviam si actualitzem Víctor!
Una abraçada
Publicar un comentario