Aquesta darrera setmana, una polèmica ha colpejat els diaris, les ràdios i les televisions. Una polèmica al marge del finançament, l’Estatut o el llibre que el senyor Rajoy va comprar el dia de St. Jordi. Una polèmica que ens fa témer el pitjor, que ens situa al llindar del ridícul més absolut com a nació.
Catalunya. Aquell país avançat que es permet anar per Espanya donant lliçons, per Europa explicant històries i pel món relatant fàbules fantàstiques. Aquell país que constantment es vol situar com exemple de terra de progrés, de terra d’acollida, de terra de justícia. Sí, aquell país que aixeca el cap i diu que el seu segell és la modernitat, que renega de les fórmules més ràncies de govern i teoritza sobre la seva constitució com l’Estat més democràtic i avançat del món.
Catalunya podrà seguir subvencionant amb diners públics escoles que segreguen el seu alumnat en funció del sexe.
Catalunya. Aquell país avançat que es permet anar per Espanya donant lliçons, per Europa explicant històries i pel món relatant fàbules fantàstiques. Aquell país que constantment es vol situar com exemple de terra de progrés, de terra d’acollida, de terra de justícia. Sí, aquell país que aixeca el cap i diu que el seu segell és la modernitat, que renega de les fórmules més ràncies de govern i teoritza sobre la seva constitució com l’Estat més democràtic i avançat del món.
Catalunya podrà seguir subvencionant amb diners públics escoles que segreguen el seu alumnat en funció del sexe.
Però després, amics i amigues, seguirem aixecant la vista, mirant per sobre les espatlles i dirigint-nos a la resta d’Espanya com un poble incomprès per la seva superioritat intel·lectual. Quina llàstima que el poder legislatiu d’aquest país nostre, ens faci fer un ridícul tant escandalós.
