sábado, 25 de abril de 2009

quina llàstima...

Aquesta darrera setmana, una polèmica ha colpejat els diaris, les ràdios i les televisions. Una polèmica al marge del finançament, l’Estatut o el llibre que el senyor Rajoy va comprar el dia de St. Jordi. Una polèmica que ens fa témer el pitjor, que ens situa al llindar del ridícul més absolut com a nació.

Catalunya. Aquell país avançat que es permet anar per Espanya donant lliçons, per Europa explicant històries i pel món relatant fàbules fantàstiques. Aquell país que constantment es vol situar com exemple de terra de progrés, de terra d’acollida, de terra de justícia. Sí, aquell país que aixeca el cap i diu que el seu segell és la modernitat, que renega de les fórmules més ràncies de govern i teoritza sobre la seva constitució com l’Estat més democràtic i avançat del món.

Catalunya podrà seguir subvencionant amb diners públics escoles que segreguen el seu alumnat en funció del sexe.

Però després, amics i amigues, seguirem aixecant la vista, mirant per sobre les espatlles i dirigint-nos a la resta d’Espanya com un poble incomprès per la seva superioritat intel·lectual. Quina llàstima que el poder legislatiu d’aquest país nostre, ens faci fer un ridícul tant escandalós.

martes, 14 de abril de 2009

líders naturals?


És evident que no era el pacte que jo preferia. És evident que mai voldré que la dreta conservadora condicioni el govern d'un país.

Però també és evident que ningú es pot erigir en líder natural d'un país. Es pensen que en són els propietaris, obviant que la sobirania del poble recau en el Parlament i no en les essències pures que pensen portar a la seva sang.

Sr. Ibarretxe, deixi de repartir carnets de bon patriota.