Els de sempre...

La dreta catalana es treu la careta. La senyora Ferrussola, ex-primera dama del país, s'ha cobert de glòria divina en les seves darreres declaracions. I és que a la noia de St. Gervasi li molesta que el nostre president tingui un nom castellà, així com el seu nivell de català. El que no té en compte la senyora Ferrussola és que la immensa majoria de la societat catalana tenim noms i cognoms castellans, i per molt que li pesi, no som menys catalans que ella. D'altra banda, el català del president Montilla és similar al de la majoria de la població. La snyorassa podria reconèixer l'esforç que van fer tants i tantes a l'aprendre la nostra llengua en unes condicions pèssimes. Però el que de debò ens destapa és l'autèntica cara de la dreta catalana. La seva fòbia a tot allò que ve de fora, la seva fòbia a que la gent d'orígens humils arribi on hagi arribat. Perquè encara es pensen que tenen el dret diví a ostentar permanentment el poder.

Resultats i valoracions

En primer lloc, he de reconèixer que no he encertat cap de les dues porres en les que participava...Pel que fa als resultats, no puc amagar la meva satisfacció. ZP ha guanyat amb claretat, i el PSC ha fet el mateix a Catalunya. Malgrat tot, no puc negar que em molesta lleugerament que les altres dues forces polítiques d'esquerres catalanes hagin perdut tant de suport...més greu em sap la desfesta d'IU a tot l'Estat, però la única cosa que puc dir és que s'ho facin mirar. Que s'ho facin mirar, perquè quan un es dedica a l'espectacle és el que passa. M'explicaré.

- Pel que fa a ERC, la seva política del ara sí ara no els ha passat factura. Un partit que subhasta la Generalitat en una calçotada, o que redacta l'estatut i després no el vota, entre moltes altres coses, no té credibilitat. Sento dir-ho així de clar però és així. Que s'aclarin d'una vegada, i que es deixin estar d'intentar crear mites nacionals ficticis, perquè això ja fa temps que ha quedat enrere. Són un partit de govern. Han fet una campanya electoral pèssima. Quan explicaran la seva bona obra de govern? Perquè aquesta, existeix, però no la venen. No sé si perquè no en saben o no volen.

- I ara parlem d'Izquierda Unida. En aquests moments, la vergonya de l'esquerra europea. I no precisament per culpa de Gaspar Llamazares, gran polític. Sinó per culpa de tota la carronya carca que té allà ficada que es pensen que tenen el monopoli moral de l'esquerra. I és que les barbaritats que diuen són impressionants. Però no només les diuen, sinó que han muntat un circ... el que han arribat a fer a València és de jutjat de guàrdia...I de mentre sembla que no passa res i els deixen estar en un partit com IU. Que s'ho facin mirar també. Però no només critico els taurons del PCE, sinó a una direcció que no sap que vol. Com pot ser que Izquierda Unida comparteixi govern al País Basc amb el PNB?? Això, per no parlar del que es va destapar divendres passat sobre l'ajuntament de Mondragón. Quin és el projecte d'IU? Que l'expliquin, siusplau.

- A ICV no la criticaré tant, perquè considero que la pèrdua d'un diputat ha estat més cojuntural que d'error d'estratègia. Només voldria dir una cosa, la mateixa que a ERC. Estaria bé explicar l'obra de govern, que sens dubte, va molt més enllà de les errades dialèctiques de Joan Saura.

En resum, doncs, estic molt content pels resultats de les eleccions. Lamento la baixada d'IU, però em sembla que ja he dit tot el que havia de dir al respecte. Segueixo dient que el millor pacte és un PSOE-IU, però amb el panorama d'un partit mutat pels seus propis dirigents i militants, ens haurem de conformar amb un PSOE que busqui suport al BNG i, malauradament, a CiU i el PNV. Aquests, almenys, saben el que volen.

El meu primer vot

Avui ha estat un dia prou important. Acabo d'arribar del col·legi electoral (la meva antiga escola de primària) i ja he exercit el meu dret. Per primer cop. Suposo, que recordaré aquest moment durant molt de temps... Només destacar dues coses: l'ambient que es vivia, el col·legi i el carrer plens de gent així com la poca quantitat de joves. Ja parlarem d'aquest tema més endavant.

Felicitats!

Felicitats senyor Rouco per fer que cada cop hi hagi menys feligresos a les parròquies del país.



Torna l''integrisme. Torna la foscor. Torna la caverna. Torna el nacionalcatolicisme.

Peras y manzanas, con Rouco es posible.

La nena de Rajoy

Feia temps que no sentiem declaració més cursi en la política espanyola. I és que el candidat del PP s'ha cobert de glòria en els debats cara-cara. Després de seguir amb les mentides dels darrers quatre anys, després de sembrar dubtes i calumnies contra Catalunya, ha acabat les trobades televisades parlant d'una nena. I quina nena! No puc fer més que imaginarme-la... Suposo que seria una barreja de Heidy i fallera valenciana, que cada tarda mira el Diario de Patricia i cada dissabte Cine de Barrio. Sens dubte, la nena deu estudiar a una estricta escola de monjes i els seus pares (en aquest cas Rajoy) aspiren que els estudis universitaris els cursi a la prestigiosa i elitista Esade, recordem que la pública només és per als pobres i per als immigrants que no tenen altre destí que el precari mercat de treball, per molt malament que serveixin els cafés al Sr. Cañete. Evidentment, la nena renta els pecats sexuals anant-se a confessar un cop al mes i assistint a missa de parròquia cada diumenge vestida amb les millors gales. Si li posem aficions, les musicals es deuen reduir a tocar les castanyoles i les literàries a llegir Sánchez Dragó. Al cinema no deu veure pel·lícules espanyoles amb actors, actrius i directors/es tan esquerrosos com els d'aquest país. Suposo que deu fer boicot actiu a Pedro Almodovar i Javier Bardem. Això sí, al prestatge de l'habitació deu tenir tota la col·leció de gags d'Encarna Sánchez. Bé, em deixava que també deu tenir penjada la rojigualda sobre el llit.