Era divendres al vespre, ara farà un parell o tres de setmanes, quan la Laura i jo arribavem al local després d'haver recollit signatures pel centre de la ciutat, quan l'Andreu va comunicar-me que l'endemà, dissabte, havia d'anar a Cerdanyola del Vallès per fer un curs de formació sobre participació estudiantil a un grup de joves dels insititus badalonins. Calia preparar-ho tot en pocs minuts, ja que era tard...Fotocòpies del curs, estrucutra de les dinàmiques...Moltes vegades em pregunto perquè caiem sempre en l'error del tot a última hora.
El dia següent, dissabte, vaig arribar a Cerdanyola sobre les 10 del matí. Em va venir a buscar l'Andreu i vam anar fins al lloc on faríem el curs, al peu del de Collserola. El grup d'estudiants encara no havien arribat, i vam haver d'esperar uns vint minuts, en els quals vam acabar de preparar el curs, però, sobretot, vam aprofitar per discutir sobre l'AJEC (l'Andreu i jo aprofitem qualsevol moment per fer-ho).
Per fi van arribar els nois/es de Badalona (el transport públic encara pot ser molt millorable) acompanyats per les tècniques de joventut de la ciutat i les dinamitzadores dels PIDCES (Punts d'Informacio i Dinamització dels Centres d'Educació Secundària). Eren un grup "heterogeni", fidel a la sana realitat de la població badalonina. Vull dir, que hi havia fills de catalans i castellans, així com nois/es vinguts des de feia poc temps dels seus països d'orígen. I la veritat és que jo m'ho vaig passar molt bé, ja que sortosament no es va complir cap de les previsions apocalíptiques del vídeo editat per un determinat partit en plena campanya electoral.
Un cop començat el curs, vam llençar la següent pregunta: "quines activitats heu fet a la vostra ciutat?". La resposta no podia ser millor: "un vídeo fet per diversos estudiants". "I de què era el vídeo?". Aquí ve la guinda: "sobre els alumnes nouvinguts". Vaja, així, que en pocs mesos, Badalona va convertir-se en un plató de cine. Un plató on es van rodar dues pel·lícules, amb els mateixos protagonistes, però amb un guió lleugerament modificat. En un, els directors/es, s'esforçaven per mostrar els avenços en integració, en l'altre, el senyor Garcia-Albiol (candidat del PP a Badalona), s'esforçava per destruir la convivència de la ciutat.
Que això serveixi com un petit homenatge a la banalitat d'un vídeo. Hem refereixo, per si algú ho dubtava, al dels alumnes, que en el seu moment no va tenir el ressò mediàtic que es mereixia.
Ah, i per cert, això va pel senyor Garcia-Albiol, l'única persona del grup que s'esforçava per parlar català era un alumne marroquí. Que cadascú ho interpreti com vulgui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario