Balanç del curs 06-07

Escric aquesta entrada, avui dimarts 19 de juny, a les 9.15 del matí. D'aquí uns minuts hauré de pujar a l'institut, a l'IES Goya. Hauré de refer un camí que pensava no fer en molt de temps. Però ahir, cap a les 5 de la tarda, vaig rebre una trucada al mòbil que va desbaratar els meus plans. Era de Barcelona Televisió, que estan fent una ronda d'entrevistes a membres de la comunitat educativa per tal de fer un balanç del curs 06-07.

La veritat és que no sé molt bé que hauré de dir, ja que l'actualitat educativa des de setembre'06 s'ha centrat en la famosa sisena hora, que només afecta als centres públics d'educació primària. La secundària no ha estat objecte de grans titulars, tot i que ha hagut temes que han portat intensos debats. Em refereixo a la nova assignatura d'Educació per la Ciutadania, que entrarà en vigor el pròxim curs. Els seus continguts, però, s'han discutit durant els darrers mesos. Tal com estava plantejada a la LOE (Ley Orgánica de Educación), semblava que aquesta assignatura seria capaç de canviar les mentalitats dels fututrs ciutadans/es, i amb ells, el món sancer. Temes com la violència de gènere, l'homofòbia, el racisme, les drogues, els drets humans, les desigualtats socials, el sistema polític o les relacions sud-nord, havien de tenir el seu lloc a les aules. Va venir l'Església, amb els seus aires de "sabelotodo" propis d'aquell qui té el poder diví, i va trencar els plans del Ministeri d'Educació i Ciència. No sabem ben bé com va anar la "negociació" amb una organització "tan democràtica" com la Conferència Episcopal, però el fet és que el Govern va rebaixar els continguts de la nova assignatura, deixant-los en la llibertat de cada comunitat autònoma, i fins i tot, de les editorials que n'havien d'escriure els llibres. El resultat de tot plegat és el següent: només començaran Educació per la Ciutadania les autonomies governades pel PSOE i els matrimonis homosexuals no existiran en alguns manuals elaborats per editorials pròximes al catolicisme. A mi em fa molta gràcia quan els representants de les organitzacions ultraconservadores critiquen els continguts de l'assignatura alegant la seva llibertat de consciència, o dient que no estan d'acord amb determinades opcions sexuals. No sabia que amb aquestes coses s'hi pogués estar o a favor o en contra. En fi, aquesta reflexió sobre Educació per la Ciutadania dóna per molt. He tingut ocasió d'exposar més detalladament totes les meves idees al voltant d'això en els darreres ponències de l'AJEC i en un debat que vaig fer fa unes quatre setmanes a Ràdio4.

Deixant de banda aquest tema, aquest curs tocàven eleccions als Consells Escolars de Centre. Jo vaig deixar la plaça que portava ocupant a l'institut des del novembre del 2002, i vaig donar pas a un nou grup de representants encapçalat per l'Anaïs, l'Artur i la Sònia. Realment, van ser unes bones eleccions on els i les estudiants de l'IES Goya vam saber estar a l'altura de les circumstàncies al presentar vuit candidats i al votar gairebé el 100% de l'alumnat. També van ser unes bones eleccions perquè van ser les primeres que se celebraven sota la LOE (ja esmentada) que esborrava l'ombra de la LOCE, i retornava així, el poder que els Consells Escolar mereixen com a màxima expressió de la comunitat educativa.

M'abstindré de comentar els estudis que han sortit sobre els joves estudiants catalans i espanyols. No estudiem, som un desastre, no farem res a la vida, som drogaddictes. Ja ho sabem. No necessitem que els experts ens ho repeteixin. Però això ja és un altre tema.